RÀDIO FRENOPÀTIC

Devia ser l’any 90 quan el Xavi em va oferir fer un programa a Ràdio Frenopàtic. Era una ràdio de les anomenades lliures (sense cap llicència ni permís), que emetia des de casa seva amb un petit emissor, i que només funcionava els dissabtes.

En aquell temps les ràdios lliures de BCN (amb Ràdio Pica com a principal referent) eren una de les poques maneres de conèixer expressions artístiques i culturals que no tenien repercussió en els mitjans de comunicació tradicionals. La majoria d’aquestes emissores centraven el gruix de la seva programació en músiques minoritàries o de poca difusió (aquelles que molts coneixíem per una cinta de cassete gravada que ens havia passat algun amic). Tot i això, també tenien espais dedicats a diferents disciplines i a opinions crítiques de caire polític i social.

Era habitual la interacció i col·laboració amb d’altres mitjans de comunicació alternatius, com els tan prolífics fanzines de l’època (publicacions en paper gestionades per particulars, associacions i col·lectius) on tan es podia llegir el comentari d’un disc o un llibre, com l’exposició del problema d’un carrer, d’un barri o de les conseqüències d’una decisió política. Totes aquestes veus es feien visibles a les festes, manifestacions i concerts que tot sovint organitzaven o publicitaven.

Recordo el bullir de gent intercanviant músiques, experiències i opinions que es respirava en arribar un dissabte a la tarda a Ràdio Frenopàtic. La meva experiència allà em va aportar per primera vegada el coneixement de moltíssims artistes i estils musicals que des de llavors m’han acompanyat en els moments més diversos. I va fer néixer en mi la curiositat per al descobriment de sons i músiques a les que fins llavors no m’hi hauria ni tan sols apropat.

Els temps canvien, i tot i que moltes d’aquelles ràdios encara continuen fent una gran tasca aprofitant els avantatges que internet els hi ofereix  (Ràdio Pica, Contrabanda, Ràdio RSK, Radio Linea IV, Ràdio Bronka, ...) aquell esperit l’han heretat també molts blocs, fòrums i netlabels, on es tracta de donar sortida a propostes artístiques poc conegudes.

Amb aquestes línies voldria fer un homenatge a tots aquells que van fer possible un moviment de ràdios lliures a Barna els anys 80 i 90, i molt especialment a Ràdio Frenopàtic per el que a mi em va suposar. Esperem que la feina de Bestiar Netlabel i Ramat Sense Pastor pugui ser d’alguna manera una continuació de tot aquell esperit.

Jordi RR