Hem estat testimonis de l'evolució del grup des dels seus inicis mitjançant les seves edicions. El primer álbum (The Foxholes, 2009) ballava enmig de territoris electrònics en col·lisió constant amb melodies pop. Al segon disc (Com o doin fier no, 2010) s'hi afegien notables influències rock i progressives però sense perdre la petja pop. El so canviant de The Foxholes semblava una conseqüència de l'anar i venir constant de membres i convidats.
Tot i que aquesta tònica encara continúa (la banda sembla lluny d'assolir una formació estable) el to general del tercer àlbum de The Foxholes representa un nou pas cap a l'assoliment d'un so distintiu que cada cop sembla més allunyat dels seus inicis ballables i més a prop del rock electrònic, obscur i saturat, que va caracteritzar algunes de les propostes més potables de la dècada de 1980. Em venen al cap uns quants discs de Peter Hammill com Sitting Targets (1981) o In A Foreign Town (1988).
L'àlbum està dominat per guitarres i sintetitzadors en perfecta disarmonia amb les seqüències sintètiques que fan de base rítmica. Cançons com la inicial i guitarrera La sed que yo tengo o la saturadíssima Brutal son del millor del disc que abaixa una mica el tempo cap a la segona meitat encara que manté aquestes freqüències forçades que son, per a mi, el millor de l'àlbum i el tret que el cohesiona més enllà d'estils puntuals. Aquesta relativa calma final queda trencada per La Rimaia, un tema més electrònic que la resta del conjunt però absolutament boig i atonal, perfecte per posar en safata l'epíleg que suposa Kafir, un tema llarg i hipnòtic conduït per una guitarra amb sordina molt bàsica que s'esvaeix poc a poc.
Els texts tornen a estar escrits en castellà i anglés i tenenun registre un xic engoixant que s'hi avé força amb la part musical de les cançons però que no representa la part forta d'questa banda que mostra tota la seva personalitat en el so de la música més que no pas en la part lírica.
Si el voleu demanar poseu-vos en contacte amb www.thefoxholes.com/ o descarregueu-lo a BESTIAR.
Pep Frías
Pepe Frías
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada