La seva primera demo (Evil Astronomy, 2001, reeditada a Bestiar netlabel) reflectia aquell moment: temes de llarg desenvolupament, d'una lentitud quasi mineral i amb una textura sonora densa i profunda.
Després d'uns anys i certa evolució formal, va aparèixer els seu primer àlbum "oficial" (Supersoul, 2004, Blowfish/Tsunami), amb temes més curts i concisos però d'una potència sobrehumana. A les marcades influències de Black Sabbath o Pentagram s'hi afegien les de Blue Cheer, Blue Oyster Cult o Jimi Hendrix. Aquell disc encara es pot aconseguir en còpia física a la web de Tsunami.
Abans de desaparèixer el 2008 van enregistrar un darrer àlbum que ha restat inèdit fins avui (Gas, 2007, Bestiar netlabel) encara que aquelles cançons es podien sentir al seu myspace. L'àlbum de sis temes està íntegrament cantat en castellà (sempre ho havien fet en anglés) i és el més concís i directe de tota la seva carrera. L'audició de Gas és una experiència atordidora. Si be la linialitat les melodies vocals dona finalment certa sensació de tedi, el dinamisme interior de les cançons i la seva energia terminal ho supleixen amb escreix.
La edició de Bestiar es complementa amb Monster Movie, un instrumental extret de les sessions de Supersoul, que posa la cirereta a un àlbum que no mereixia quedar en l'oblit.
Liquid Machine van plegar el 2008 però d'allà va néixer sPIFFhAUS!, un altre trio de base potent però més arrelat a la freeform de bandes com Shellac o els meravellosos This Heat. Per part seva, el senyor Pantaleón desenvolupa la seva passió pels sons cavernosos amb la banda de sludge/doom Lords of Bukkake i el grup Cuzo, encegats en reivindicar la música de Goblin i les bandes sonores de thriller italià dels anys setanta.
Pep Frías
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada