Si volem comentar aquí el seu debut en solitari és per que, precisament al seu bandcamp, es pot descarregar de franc i en bona qualitat (flac o mp3), alliberant en certa manera aquelles meravelloses cançons del llast que suposava una edició limitada de 500 còpies en vinil.
El debut d'Alberto Montero reunia una de les millors col·leccions de cançons que hom pugui esperar, i no només en l'escena estatal. Enregistrat en solitari però amb diverses col·laboracions: els germans Junquera (d'Estrategia Lo Capto); Ricardo Cortés al cello i Josele Castelló a la flauta. Cantat íntegrament en anglés, ara que al nou disc s'ha pasat al castellà (molt influït per la cançó moderna llatinoamericana i espanyola d'artistes com Spinetta o Vainica Doble). Aquesta puntualització va molt més enllà de la part textual ja que el canvi de llengua ha implicat, com acostuma a passar, un canvi també en la part melódica. L'Alberto és molt conscient d'això i les seves inflències han basculat des de les pròpies del cantautor folk a les ja citades d'arrel hispana. I aquí ja entren les preferències de cadascú. Jo, com tothom, tinc les meves dèries i m'encanten les melodies del folk anglés modern (Fairport Convention, Richard Thompson, Pentangle o Nick Drake). Però també apareixen, encara que tímidament, les seves influències de la música progresiva, com Pink Floyd o Peter Hammill, i d'autors nord-americans com Tim Buckley o Brian Wilson.
Seria absurd que jo em posés a comentar aquí les cançons, una darrere l'altra, quan podeu anar al seu bandcamp i escoltar-les i descarregar-les. I jo paro d'escriure per no ajornar aquell moment.
Pep Frías
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada